Història de la Fundació Barnola-Vallribera
Feliu Barnola i Dolors Vallribera
La Fundació Barnola-Vallribera, té els seus orígens en el llegat solidari de Feliu Barnola i la seva esposa, Dolors Vallribera, que al quedar viuda del Sr. Barnola, va demanar que es creés la fundació. Al llarg de la seva vida, el matrimoni va destacar pel seu profund compromís social i per una trajectòria generosa dedicada a ajudar els col·lectius més vulnerables.
Feliu Barnola, propietari d’una empresa tèxtil, va ser un empresari reconegut no només per la seva activitat professional, sinó també per la seva sensibilitat social. Junts, ell i la seva esposa, Dolors Vallribera, van establir una tradició de donacions i iniciatives de caràcter benèfic dirigides a persones i entitats de la ciutat.
Un matrimoni compromès amb la solidaritat
El matrimoni Barnola-Vallribera va impulsar múltiples accions solidàries, destinades a millorar la vida de col·lectius amb pocs recursos. Entre les seves aportacions més destacades hi trobem:
- Ajuts per pagar els estudis dels fills dels treballadors sense mitjans.
- Beques i suport econòmic a famílies vulnerables.
- El tradicional sopar per als cecs pobres el dia de Santa Llúcia.
- ContribUcions a millores urbanes locals.
- Finançament per a la restauració de l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilanys.
- Donacions a l’Associació Nacional d’Invàlids Civils.
-
Suport a les Colònies Escolars i a famílies amb fills amb discapacitat.
Aquest conjunt d’accions reflecteix el seu sentit de responsabilitat social i el seu desig de contribuir al benestar de la comunitat.
Naixement de la Fundació
Fruit d’aquesta vocació solidària, la Sra. Vallribera va deixar expressada la voluntat que, després de la seva mort, es creés una fundació destinada a gestionar el seu patrimoni i a continuar la seva obra benèfica. Així va néixer la Fundació Barnola-Vallribera, una entitat orientada a donar continuïtat al seu llegat i a projectar-lo cap a les generacions futures.
L’objecte de la Fundació és el de proporcionar ajuts i protecció a la infància i la joventut, així com a la tercera edat, per subvenir les seves necessitats d’alimentació, salut, vestit i educació.