Cada dia, més de 90 persones marquen un número de telèfon perquè necessiten ser escoltades. Sense jutjar. Sense consells. Sense pressa.
El servei de referència contra la solitud no desitjada atén més de 33.000 trucades l’any i dona suport emocional les 24 hores, els 365 dies
Darrere d’una trucada al Telèfon de l’Esperança no sempre hi ha una crisi. De vegades hi ha simplement una persona que no troba ningú a qui explicar-li com se sent. Una mare que aguarda en silenci per no preocupar els fills. Una persona gran que viu sola i que necessita una veu familiar. Algú que arriba a casa cansat i sense forces per dir res.
Des de fa més de cinquanta anys, la Fundació Ajuda i Esperança ofereix un servei d’escolta emocional gratuïta, anònima i disponible les 24 hores del dia, tots els dies de l’any. I la demanda no para de créixer.
Una presència que no jutja
La Nini té 66 anys i fa gairebé dos anys que és voluntària. Cada torn de cinc hores comença una hora abans, amb silenci i concentració. “Necessites buidar-te de tu mateixa per arribar-hi lliure”, explica. Al telèfon pot trobar-se qualsevol cosa: angoixa, agressivitat, plor, silenci. “No és contra tu. És el dolor.”
La feina dels voluntaris no és resoldre ni aconsellar. És acompanyar. Escoltar activament, captar el que es diu i el que no es diu, i retornar a la persona les seves pròpies paraules ordenades perquè pugui veure la situació amb una mica més de claredat. “Quan algú s’escolta a si mateix, comença a entendre què li passa.” I quan pengen, gairebé sempre el to de veu és diferent. Alguna cosa s’ha destensat.
Qui truca i per què
Les dades del 2024 dibuixen un perfil clar: la persona que truca amb més freqüència té entre 36 i 65 anys, viu sola i no treballa per jubilació o discapacitat. Però la realitat és molt més diversa. Hi ha persones amb feina, família i amics que se senten profundament soles. Hi ha pares que pateixen maltractament per part dels fills i no s’atreveixen a denunciar-los. Hi ha gent que porta anys carregant amb un malestar que no ha pogut explicar a ningú.
L’anonimat ho fa possible. “Si haguessin de donar el nom, moltes d’aquestes trucades no existirien.”
La soledat no desitjada i la salut mental —ansietat, depressió, trastorn bipolar, addiccions— motiven més de la meitat de les trucades. Moltes duren entre 15 minuts i una hora. Algunes, molt més.
Quan el dolor és extrem: prevenció del suïcidi
Una part del servei està dedicada específicament a les situacions de risc. Aquí el protocol és diferent i la tensió, també. “Quan una persona ho diu és perquè està patint un dolor terrible”, explica la Nini, desmuntant el mite que qui verbalitza el suïcidi no arriba a actuar.
En aquests moments, la persona viu en un túnel estret, sense poder veure res més. La feina és eixamplar-lo. Guanyar temps. Sostenir. “Tu no penges mai.” El Telèfon de Prevenció del Suïcidi porta cinc anys en funcionament i ha intervingut en 300 situacions de risc imminent. En 271 casos, la intervenció va ser determinant.
Els joves escriuen
El telèfon és una barrera per a molts joves. Per això la Fundació va obrir canals de xat per WhatsApp: el Xat de Suport i l’Obro Feel, que l’últim any han atès prop de 11.000 converses. Escriure permet pensar, esborrar, tornar a començar, i no exposar la veu ni el plor.
Una dada trenca un tòpic important: el 72% dels joves que demanen ajuda viuen amb els seus pares. Es pot estar envoltat de gent i sentir-se completament sol.
Les xifres del 2024
El 2024, la Fundació Ajuda i Esperança va atendre més de 48.000 trucades i converses, un 20% més que l’any anterior. El Telèfon de l’Esperança va rebre 33.000 trucades, unes 92 al dia, amb un increment del 22% respecte a l’any anterior.
Darrere de cada número hi ha una persona que ha decidit marcar-lo. Que ha buscat algú a l’altra banda. I que, en molts casos, quan ha penjat, ja no parlava igual.
Si tu o algú que coneixes necessita suport emocional, el Telèfon de l’Esperança atén les 24 hores: 93 414 48 48. El servei és gratuït, anònim i confidencial.